Notícies - L'evolució de la construcció de superfícies de pistes olímpiques

La història dePistes de córrer olímpiquesreflecteix tendències més àmplies en tecnologia esportiva, construcció i materials. Aquí teniu una visió detallada de la seva evolució:

Pistes de córrer olímpiques de cendra de topoliuretà

Jocs Olímpics antics

- Pistes primerenques (vers el 776 aC):Els Jocs Olímpics originals celebrats a Olympia, Grècia, van comptar amb un únic esdeveniment anomenat Stadion Race, d'aproximadament 192 metres de llarg. La pista era un camí de terra senzill i recte.

Jocs Olímpics moderns

- Jocs Olímpics d'Atenes de 1896:Els primers Jocs Olímpics moderns van comptar amb una pista de córrer a l'Estadi Panathenaic, una pista recta de 333,33 metres feta de pedra picada i sorra, apta per a diverses curses, com ara els 100 m, 400 m i distàncies més llargues.

Principis del segle XX

- Jocs Olímpics de Londres de 1908:La pista del White City Stadium tenia 536,45 metres de llarg, incorporant una superfície de cendres, que proporcionava una superfície de carrera més consistent i tolerant que la terra. Això va marcar l'inici de l'ús de pistes de cendres a l'atletisme.

Mitjans segle XX

-Dècada de 1920-1950:Es va iniciar l'estandardització de les dimensions de la via, amb la longitud més comuna de 400 metres, amb superfícies de cemento o argila. Els carrils estaven senyalitzats per garantir l'equitat en la competició.

- Jocs Olímpics de Melbourne 1956:La pista del Melbourne Cricket Ground estava feta de maó vermell comprimit i terra, un indicador de l'experimentació de l'època amb diversos materials per millorar el rendiment.

Era sintètica

- Jocs Olímpics de Ciutat de Mèxic 1968:Aquest va ser un punt d'inflexió important ja que la pista estava feta de material sintètic (via Tartan), introduïda per l'empresa 3M. La superfície sintètica va proporcionar una millor tracció, durabilitat i resistència a la intempèrie, millorant significativament el rendiment dels atletes.

Finals del segle XX

-Jocs Olímpics de Mont-real de 1976: La pista presentava una superfície sintètica millorada, que es va convertir en el nou estàndard per a pistes professionals a tot el món. Aquesta època va veure millores significatives en el disseny de la pista, centrant-se en la seguretat i el rendiment dels atletes.

Pistes Modernes

-Dècada de 1990-Actualitat: Les pistes olímpiques modernes estan fetes de materials sintètics avançats a base de poliuretà. Les superfícies estan dissenyades per a un rendiment òptim, amb amortiment per reduir l'impacte a les articulacions dels corredors. Aquestes vies estan estandarditzades a 400 metres de longitud, amb vuit o nou carrils, cadascun d'1,22 metres d'amplada.

- Jocs Olímpics de Pequín 2008: L'Estadi Nacional, també conegut com el Niu d'Ocell, comptava amb una pista sintètica d'avantguarda dissenyada per millorar el rendiment i minimitzar les lesions. Aquestes pistes sovint incorporen tecnologia per mesurar els temps dels atletes i altres mètriques amb precisió.

Avenços Tecnològics

-Tracks intel·ligents:Els darrers avenços inclouen la integració de tecnologia intel·ligent, amb sensors integrats per controlar mètriques de rendiment com ara la velocitat, els temps fraccionats i la longitud del pas en temps real. Aquestes innovacions ajuden a la formació i l'anàlisi del rendiment.

Desenvolupaments ambientals i sostenibles

- Materials ecològics:L'enfocament també s'ha desplaçat cap a la sostenibilitat, amb l'ús de materials ecològics i tècniques de construcció per minimitzar l'impacte ambiental. Els materials reciclables i els processos de fabricació sostenibles són cada cop més habituals. Com ara una pista prefabricada de goma.

Paràmetres de la pista prefabricada de goma

Especificacions	Mida
Longitud	19 metres
Amplada	1,22-1,27 metres
Gruix	8 mm - 20 mm
Color: consulteu la targeta de colors. Color especial també negociable.

Targeta de color de pista de córrer de goma prefabricada

Estructures de pistes prefabricades de cautxú

https://www.nwtsports.com/professional-wa-certificate-prefabricated-rubber-running-track-product/

Detalls de la pista de córrer de goma prefabricada

Capa resistent al desgast

Gruix: 4 mm ± 1 mm

Estructura de coixí d'aire de niu d'abella

Aproximadament 8400 perforacions per metre quadrat

Capa base elàstica

Gruix: 9 mm ± 1 mm

Instal·lació de pistes prefabricades de cautxú

1. La base ha de ser prou llisa i sense sorra. Triturar-lo i anivellar-lo. Assegureu-vos que no superi els ± 3 mm quan es mesura amb regletes de 2 m.

4. Quan els materials arribin al lloc, s'ha de seleccionar amb antelació el lloc de col·locació adequat per facilitar la següent operació de transport.

7. Utilitza un assecador de cabells per netejar la superfície de la base. La zona a raspar ha d'estar lliure de pedres, oli i altres residus que puguin afectar l'enllaç.

10. Després de col·locar cada 2-3 línies, s'han de fer mesures i inspeccions en referència a la línia de construcció i les condicions del material, i les juntes longitudinals dels materials enrotllats han d'estar sempre a la línia de construcció.

2. Utilitzeu un adhesiu a base de poliuretà per segellar la superfície de la base per segellar els buits del formigó asfàltic. Utilitzeu adhesiu o material base a base d'aigua per omplir les zones baixes.

5. Segons l'ús diari de la construcció, els materials enrotllats entrants es disposen a les zones corresponents i els rotlles s'estenen a la superfície de la base.

8. Quan l'adhesiu es raspa i s'aplica, la pista de goma enrotllada es pot desplegar segons la línia de construcció de paviment, i la interfície s'enrotlla lentament i s'extrudeix per unir-se.

11. Després de fixar tot el rotlle, es realitza un tall de costura transversal a la part solapada reservada quan es col·loca el rotlle. Assegureu-vos que hi hagi prou adhesiu als dos costats de les juntes transversals.

3. A la superfície de la base reparada, utilitzeu el teodolit i la regla d'acer per localitzar la línia de construcció de paviment del material laminat, que serveix com a línia indicadora per a la pista de córrer.

6. L'adhesiu amb els components preparats s'ha de remenar completament. Utilitzeu una fulla especial per remenar. El temps d'agitació no ha de ser inferior a 3 minuts.

9. A la superfície de la bobina adherida, utilitzeu un polsador especial per aplanar la bobina per eliminar les bombolles d'aire que queden durant el procés d'unió entre la bobina i la base.

12. Després de confirmar que els punts són precisos, utilitzeu una màquina de marcatge professional per ruixar les línies de carril de la pista. Consulteu estrictament els punts exactes de polvorització. Les línies blanques dibuixades han de ser clares i nítides, fins i tot en gruix.

Resum

El desenvolupament de pistes de córrer olímpiques ha reflectit els avenços en la ciència dels materials, l'enginyeria i una comprensió creixent del rendiment i la seguretat esportius. Des de simples camins de terra a l'antiga Grècia fins a superfícies sintètiques d'alta tecnologia als estadis moderns, cada evolució ha contribuït a condicions de cursa més ràpides, segures i coherents per als atletes de tot el món.

Hora de publicació: 19-juny-2024